L'Elche CF va nàixer del desig popular de tindre un equip que representara tota la ciutat. Representants dels clubs locals es van reunir a la pirotècnia de Vicente Albarrach i en 1923 va nàixer l'Elche Football Club. El primer partit, a Monòver, va acabar 4–0.

Durant els primers anys l'Elche va vestir completament de blanc. Després va arribar el tècnic txec Anton Fivber i va afegir la franja verda horitzontal. En 1926 es va inaugurar Altabix, la casa que acompanyaria el club durant la seua gran època.

La situació econòmica va arribar a posar en perill el futur de l'Elche. Aleshores va nàixer La Cooperativa. Jugadors i persones de l'entorn van assumir conjuntament la responsabilitat de mantindre viu el club, tant esportivament com econòmicament.

Els futbolistes van fer molt més que jugar. Van ajudar amb l'administració, els comptes i el treball pràctic. El club va sobreviure. Pocs anys després, aquell mateix Elche arribaria a la màxima categoria.

Amb l'exbarcelonista César Rodríguez com a jugador-entrenador, l'Elche va accelerar de veritat. En 1957/58 va marcar 147 gols i va ascendir de Tercera a Segona.

El 19 d'abril de 1959 l'Elche va guanyar 0–3 a Tenerife. Per primera vegada, el club estava en Primera Divisió. En només dos temporades havia passat del tercer nivell a l'elit del futbol espanyol.

El debut a casa en Primera no podia ser més exigent: el FC Barcelona va visitar Altabix. L'Elche va guanyar 2–1. Durant els anys seixanta es va consolidar entre els millors i en 1963/64 va aconseguir la seua millor classificació en lliga: cinqué.

Vavá va conquistar el Pichichi en 1965/66. Tres anys després va arribar la cita copera més gran del club: la final de 1969 al Santiago Bernabéu. Prop de 20.000 aficionats il·licitans van viatjar a Madrid. L'Athletic Club va guanyar 1–0, però l'Elche ja havia deixat la seua empremta nacional.

Altabix s'havia quedat menut i estava cada vegada més atrapat dins d'una ciutat en creixement. L'Elche va comprar la finca Lo Valero i va començar a construir un estadi per a una nova època.

El 8 de setembre de 1976 es va inaugurar el nou estadi davant la selecció de Mèxic. El partit va acabar 3–3. El recinte rebria el nom d'Estadi Martínez Valero i seria seu del Mundial de 1982.

Els anys huitanta i noranta van ser una muntanya russa. L'Elche va ascendir a Primera, va descendir, va tornar i va acabar caient a Segona B en 1991. Al mateix temps, l'economia va tornar a ser tan delicada que fins i tot es va parlar de la desaparició del club.

L'Elche va tornar a sobreviure. En 1999, durant el playoff davant el Melilla, un jove Nino va aparéixer per marcar el 2–1 en el minut 93. L'equip va tornar a Segona i una icona moderna començava a escriure la seua història.

L'Elche de Fran Escribá va liderar Segona en 2012/13 des de la primera jornada fins a l'última. Després de 24 anys d'espera, el club va tornar a Primera.

Dos temporades després va aconseguir la permanència sobre la gespa, però va ser descendit administrativament després de 2014/15. Un dels colps més durs de la història moderna del club no va tindre res a veure amb la classificació.

En 2017 l'Elche va caure a Segona B. Amb Pacheta a la banqueta va tornar a Segona només un any després. En 2020 va arribar un altre capítol dramàtic: Pere Milla va decidir el playoff davant el Girona i va retornar el club a Primera.

En 2025 ho va fer de nou. L'ascens va significar la 25a temporada de l'Elche en la màxima categoria, més d'un segle després d'aquella reunió a la pirotècnia.